Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

trobador -a

adj. i m. i f. [LC] Que troba.
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars. El trobador Guillem de Cabestany.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions